M'esperaven
Jesús digué: «Un segon després de néixer jo, la vida, ja salvava el pobre suplicant i l'orfe sense empara. Els agonitzants em beneïen. Tornava el goig al cor de la viuda. Era els ulls del cec i els peus del coix, el pare dels pobres i l’advocat dels estrangers. El meu discurs els amarava gota a gota. M'esperaven com s'espera la pluja, com qui es deleix pels ruixats de primavera. Jo somreia als qui no tenien confiança, la llum del meu rostre els sostenia, jo, el consolador dels afligits». Cfr Jb 29
Sala d'espera. CAP Marina
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada