dijous, 21 de desembre de 2017

Sobre... Coses de dona

Ser d'esperar
Jo sóc aquella dona que un dia vaig pregar aquí mateix.
Aquest noi és el que jo vaig demanar al Senyor.
Per això l'hi cedeixo: serà d'ell tota la vida.
1S 1
Són paraules concises les d'Anna a Elí: Jo sóc aquella. Per què? Un reconeixement d'estar al mateix lloc, una no diferència en l’essencial.  
«Jo i aquella som la mateixa, tan a tocar sóc ara com aleshores. Sóc fruit d’un era: «aquella». Un dia vaig pregar. (El relat no diu res de la intensitat d'aquesta pregària).
»Aquest noi que porto, que m’acompanya, que veus aquí, que tinc al meu costat, aquest mateix noi, és ell ¿recordes? Ell me'l va concedir i perquè és natural, coherent i lògic, entro altre cop amb el noi en el corrent de la vida: de la mateixa manera que fou i és, aquest noi també serà. 
»Però ara veig que haver dit serà d’ell tota la vida és una bajanada perquè és una cosa que ja es veu: la vida tan sols pot ser de la vida. M'he passat els anys dient coses simples. Era d'esperar, tan sols sóc aquella dona»