dimarts, 26 de desembre de 2017

Sobre... Avui

El cel obert
Mentre sant Esteve esperava que el traguessin fora de la ciutat, va veure com en un llampec tot el seu passat fins aquell moment i va exclamar: «Veig obert el cel. Ara ja sé. Ara em toca a mi. Ara ja puc parlar. Ara ja no tinc res darrera meu. Ara tan sols sóc testimoni de mi mateix. Abans era l'espera de la vida. Ara sóc espera de mi mateix» i sant Esteve es va deixar portar perquè el seu goig era complet.