dissabte, 18 de novembre de 2017

Sobre... La dinàmica (6)

 Al contrari
Tinc un amic. Es diu Francesc. Ens agrada parlar de la Trinitat. Avui, per a fer-ho, hem triat aquest text del llibre de la Saviesa: 
Mentre un silenci tranquil embolcallava l'univers i la nit tocava la meitat de la seva carrera, la paraula totpoderosa de la Trinitat, deixant els trons reials, es llançà des del cel, com un guerrer decidit, al mig del país que havia d'exterminar; portava l'espasa esmolada del seu decret que no admet rèplica i, dreta allà, tocant el cel i trepitjant la terra, ho va omplir tot de mort. 
Tota la creació, obeint les seves ordres, va ser forjada de cap i de nou perquè els seus servents fossin guardats de tot mal. 
El núvol cobria el campament amb la seva ombra i, allà on tot era aigua, veieren emergir la terra eixuta; el mar es tornà un camí fàcil, les onades violentes es convertiren en un prat verdejant. Tot el poble en pes, protegit per la mà de la Trinitat, travessà per allí, contemplant aquells prodigis admirables. Hi passaven com cavalls que pasturen, hi saltaven com anyells enjogassats, tot lloant-vos a vós, Senyor, que els havíeu salvat. 
No ens ha deixat gens indiferents pensar la Trinitat a l’abric d’aquestes paraules tan grans. Al contrari