dijous, 2 de novembre de 2017

Sobre... Com

Així de prop 
Diuen que el nen que sant Cristòfol portava a l’espatlla, a mig creuar el riu li va agafar la mà dreta i li va dir:
Per l’amor de Déu, et crido pel teu nom i, tot i que no em coneixes, et dono un títol honrós. ¿Que no ho veus? Sóc jo, el Senyor, no n'hi ha d'altre. Fora de mi no hi ha cap Déu. Saps? sense que em coneguessis he fet que em passessis el riu perquè els qui ens veuen sàpiguen que no hi ha ningú fora de mi. Jo sóc el Senyor. No n'hi ha d'altre. Ara ja ho saps. Is 45
El to, el com tendríssim d'aquestes paraules d'algú que es dóna a conèixer per primer cop, la proximitat que desprenen, em recorden les que va sentir sant Pau: «Sóc jo, el qui tu persegueixes». Expressen allò que expressen i com ho expressen perquè no poden expressar el grau de fusió que hi ha entre qui les escolta i qui les diu. Així de prop és el Senyor.