dimarts, 21 de novembre del 2017

Sobre... La dinàmica (8)

El dia de la Trinitat
Explícitament sant Pau mai parla de la Trinitat perquè el terme en el seu temps encara no existia. Per això del Dia de la Trinitat en diu el Dia del Senyor, entre d’altres raons perquè això és així. Sant Pau diu: 
Arribarà el Dia del Senyor i sabeu prou bé que vindrà com un lladre a la nit. La gent es pensarà que tot està en pau i ben assegurat quan, de sobte, vindrà la devastació com li venen els dolors a la dona que ha de tenir un fill. No se n'escaparà ningú. 
Salomó escriu: 
La paraula totpoderosa de la Saviesa —de la Trinitat—, deixant els trons reials, es llançà des del cel, com un guerrer decidit, al mig del país que havia d'exterminar; portava l'espasa esmolada del seu decret que no admet rèplica i, dreta allà, tocant el cel i trepitjant la terra, ho va omplir tot de mort. 
Sant Pau diu: 
Però a vosaltres, germans, que no viviu en la foscor, aquell dia no us podrà sorprendre com un lladre, ja que tots sou fills de la llum i del dia. No som pas de la nit ni de la foscor. Per això no hem de dormir, com els altres, sinó vetllar i viure sòbriament. 
Salomó escriu: 
Tota la creació, obeint les seves ordres, va ser forjada de cap i de nou perquè els seus servents fossin guardats de tot mal.
Això és la Trinitat. Aquest poder creador i forjador de tot. L'adveniment de la Trinitat en la vida d'una persona —«en nosaltres»—no és, doncs, un fet qualsevol. No ho pot ser i per això, pel que fa als «criteris-de-món», la Trinitat demana fer taula rasa. Així, la possibilitat de la mort sempre serà present. Podríem dir que «pensar» la Trinitat és perillós però només així podrem saber amb certesa que, efectivament, som fills de la llum. Per això hem d'estar ben desperts, perquè «tota la creació serà forjada de nou a fi que nosaltres, els seus servents, siguem guardats».