dijous, 2 de febrer del 2017

Sobre... L'actualitat

Ara 
Ara, Senyor, deixeu que el vostre servent se'n vagi en pau com li havíeu promès. Els meus ulls han vist el Salvador que preparàveu per presentar-lo a tots els pobles; llum que es reveli a les nacions, glòria d'Israel, el vostre poble. Lc 2
«Ara». Simeó, des de l’ara de quan va parlar parlava d’un ara que era el seu ara d’alehores però que també era un ara d’abans i de després: parlava de l'ara absolut, present i lluminós que acabava de veure. Es podria dir que Simeó va desaparèixer en aquest ara i que tota la resta de coses per a ell deixà d'existir.
Nosaltres també tenim un ara gran com aquest. No és un ara en el qual tinguem «moltes coses a fer ara mateix». És un ara sense presses. Tenim un ara ple, la plenitud d'un «ara mateix». Un ara terriblement viu i candent que és tan del tot que no hi caben ni paraules. Tenim un ara actualíssim molt a prop nostre que ens espera. Solament en un ara tan absolut com aquest els nostres ulls podran veure l’absolut on ara són i que els inclou. 
—I com es fa per tenir un ara com aquest?
—Trinitàriament. 
Simeo acabava de veure el mateix que va veure sant Pau: « a) la gràcia de Jesucrist, el Senyor, b) l'amor de Déu i c) la comunió de l'Esperit Sant 2C13»