diumenge, 19 de febrer de 2017

Sobre... El frec de les relacions

Allà, en aquell «allò»

Totes les coses que s’hagin dit o que queden per dir d’aquesta imatge no tindrien sentit si no fos una imatge viva i eficaç com de vegades ho són algunes paraules. Això vol dir que si l’espectador no tingués dins seu un esquema previ com el de la imatge no la veuria. Per això, si té dins seu la imatge en veure la pintura, el que simplement fa és reconeixer-la. «Ah sí: això és allò», exclama en veure-la.
Però com que nosaltres no ens quedaríem satisfets amb aquesta explicació li preguntaríem què vol dir quan diu que «és allò».
—«Allò és, allò és —diria— un lloc sagrat, un esquema, unes constants, un funcionament o una mecànica de les coses que, més enllà de les mateixes coses però més cosa que les coses, es produeix en determinades ocasions —en diuen ocasions sagrades— quan tots els indicadors apunten cap a un mateix lloc de plenitud llargament anhelat.
“Allò” és... saber-se temple de Déu».
—I què vol dir sagrat?
—Vol dir el contrari que profanat. Tan el contrari que allà on s'és la profanació és imposssible perquè allà té lloc la profanació de totes les profanacions.
Allà, en aquell «allò», hi ha l’esquema de funcionament de la vida i la vida mateixa vivint.
Allà, en aquell «allò», un és sostingut. És sostingut per l’esquena amb tanta traça que amb prou feines pot dir qui o què el sosté.
Allà, en aquell «allò» tan pregonament amagat i tan protegit però tan a la vista de tothom que pensar-hi esgarrifa, allà no hi ha possibilitat d’engany.
Allà, en aquell «allò» tot —el món, la vida, la mort, el present, el futur— és nostre perquè nosaltres som més d’aquell «allò» que de nosaltres mateixos. És l'«allò» que la imatge del Nicoletto tan bé explica.
Allà, en aquell «allò» l'Esperit de Déu habita en nosaltres i això vol dir que... «una vegada hi havia un colom i la llum que sortia del seu bec la sentíem com el tapapunts daurat d’una túnica que ens fregava abrigant la nostra nuesa natural i negra d'éssers sense «allò» però que es desviuen per «allò».
Germans, no sabeu que sou un temple de Déu i que l'Esperit de Déu habita en vosaltres? Si algú profana el temple de Déu Déu li'n demanarà compte perquè el temple de Déu és sagrat i aquest temple sou vosaltres. Que ningú no s'enganyi ell mateix (...) que ningú no es gloriï de ser seguidor de ningú. Tot és vostre: Pau, Apol·ló, Quefes, el món, la vida, la mort, el present, el futur. Tot és vostre, però vosaltres sou de Crist, i Crist és de Déu. 1C 3