Sobre... Els cohets

Aquells terribles primers moments  

L’espectacle d’un cohet enlairant-se sempre m’ha robat els ulls. 

Un cohet per elevar-se necessita cremar grans dosis d’energia fins que no arriba a òrbita. Grans dosis d’energia i de bogeria i de tota mena de proves. El cohet, per elevar-se, no pot no mantenir-se en el seu propòsit, no pot abandonar-lo, altrament cauria. El cohet accepta de bon grat, doncs, tot allò que li ve de nou a cada milèssima de segon de les aigües de l’espai. 

Podríem dir que un cohet confia, espera i creu i, mentre s’eleva, recorda la seva història passada, quan tot just començava l’enlairament: mai no es va veure defraudat ni abandonat en aquells terribles primers moments 

Fill meu, si has decidit de ser un fidel de Déu, t'has posat en mans de tota mena de proves. Mantén-te en el teu propòsit, no l'abandonis, i aprendràs la saviesa en els camins de la vida. Accepta tot allò que et vindrà, sigues pacient en la malaltia i en la pobresa, que l'or el proven amb foc però Déu prova els seus homes en la fornal de la pobresa. Fidels del Senyor, confieu en la seva bondat, no us allunyeu d'ell si no voleu caure. Fidels del Senyor, espereu en els seus favors, la seva salvació i la felicitat eterna. Fidels del Senyor, creieu en ell i no us mancarà la recompensa. Fidels del Senyor, estimeu-lo i ell il·luminarà els vostres cors. Fixeu-vos en la història passada i ho veureu: Hi ha hagut mai ningú que confiés en el Senyor i es veiés defraudat? Hi ha hagut mai ningú que esperés en ell i fos abandonat, que l'invoqués i no fos escoltat? Perquè el Senyor és compassiu i benigne, perdona els pecats i, a l'hora del perill, salva els qui compleixen la seva voluntat. Sir 2,1-13