dissabte, 28 de gener de 2017

Sobre... Sant Tomàs d'Aquino

«—Avi...»  
—Avi, per què Déu és trinitari? 
—Si diem «Déu» estem dient una cosa que de tan gran i desconeguda no ens cabria al cap i per tant i a tots els efectes és com si no l’haguéssim dita mai.  Si diem, però, «pare» o «fill» diem coses familiars i conegudes. Sabem del que estem parlant com quan parlem d’un arbre o de l’aigua. Em pots dir que una cosa no té res a veure amb l’altre, que una cosa és Déu i l’altre són les coses familiars que tenim a mà. Amb tot no em negaràs que l’estimació que es tenen un pare i un fill no sigui un fet prou important malgrat passar desapercebuda per massa evident. Hi té a veure i molt perquè en Déu també hi ha un pare i un fill estimant-se. Aquest desdoblament que ell fa d’ell mateix és perquè nosaltres en poguem saber alguna cosa, perquè saber-ne alguna cosa d’ell és el que volem els humans, altrament mai no ens hauríem fet mai cap pregunta sobre ell. I ell ens dóna la resposta: «Un pare i un fill s’estimen: això és entenedor i això sóc jo» diu Déu que per això és trinitari. Si Déu fos ell tot sol no tindria la possibilitat d’estimar ja que per estimar cal algú altre. Per això tenim pare i fill i l'amor amb el qual ambdós s'estimen.
És impossible arribar al coneixement de la trinitat de les persones divines per la raó natural. Per la raó natural l'home no pot arribar al coneixement de Déu tan sols partint de les criatures, però les criatures porten fins al coneixement de Déu com l'efecte porta a la causa. Així, doncs, amb la raó natural només podem conèixer de Déu que li correspon necessàriament ser principi de tot l'existent. Sant Tomàs. Summa. Llibre 1