dilluns, 20 de febrer de 2017

Sobre... Els desànims

Amb un petó 
Hi ha uns ferros ortopèdics per a cames paralítiques que se sostenen agafats amb corretges a la cuixa, als panxells i als canells de la cama. Tenen un ressort a la part posterior que bloqueja o desbloqueja l’articulació del genoll per seure o per incorporar-se. A una amiga se n'hi va espatllar un i, dies enrrere, va tenir un gran ensurt quan va posar-se dreta: el ressort va fallar i poc li va faltar per caure. 
Va trucar a la botiga i avui, mentre jo era amb ella, han vingut. Li he tret el joc espatllat de la cama esquerra per posar-ne un de nou mentre no arreglen l’altre. L’operació de treure o posar els ferros dura uns quinze feixucs minuts.  
Mentre cordava les sivelles amb les corretges pensava en com pot arribar a costar fer una cosa tan simple per a nosaltres com és aixecar-nos o anar al llit i li ho he dit, tot comentant que ara entenia una mica més d'on li venia el descoratjament que de vegades tenia. Li he preguntat: «En dies així d’on treus els ànims?». M'ha respost:  
—Tot passa com en aquella frase de sant Joan de la Creu: Si no tienes amor, da amor y encontrarás amor. Doncs això: «Si no tens ànims...» 
Cap a la una, com sempre, ens hem acomiadat amb un petó.