Sobre... Si pregunten

Digues

—Si ells em pregunten quin és el teu nom, què he de respondre?

—Digues: «Un “digues això”, un “m’envia a vosaltres”, un “les vostres penes”, un “ara”. Aquest serà el meu nom per sempre, amb aquest nom em tindran present totes les generacions.

—Si ells em pregunten perquè t’estimo què he de respondre?

—Digues perquè t’he cridat. Sabia el teu nom i t’he cridat i t’he dit vine i tu m’has sentit, i Natanael, i Pere: «Tu, vine amb mi»

Digues això als israelites: «Jahvè (el qui és), el Déu dels vostres pares, Déu d'Abraham, Déu D'Isaac, Déu de Jacob, m'envia a vosaltres» Ex 3 

Sobre... De què serveixen els somiadors

Abans d'asseure's a menjar...

El veieren de lluny i abans que arribés ja parlaven de matar-lo. Deien entre ells: «Mireu, ve el somiador. Matem-lo, tirem-lo a qualsevol cisterna i direm que un animal ferotge l'ha devorat. Així veurem de què li serveixen els seus somnis». Quan Josep arribà on eren els seus germans, li tragueren el vestit i el tiraren a la cisterna que era buida. Després s'assegueren a menjar Gn 37

Sobre... Escoltar sempre

L'amor l'alimentà tota la vida

«Quan treballava a Ciutat Vella vaig conèixer la Lola; era una dona que en aquella època devia tenir vuitanta anys llargs i ja ha mort. La Lola vivia en una pensió de la plaça de Sant Miquel que probablement ja no existeix. Havia vingut a Barcelona ben jove a servir, com es deia en aquella època, és a dir, a treballar en el servei domèstic. Quan la vaig conèixer vivia a la pensió, per bé que tenia una família benestant, però mai havia acceptat el seu suport, no perquè hi tingués mala relació sinó perquè havia optat per enclaustrar-se i silenciar-se després d’un patiment molt important. 

»Segons va explicar-me, molts anys enrera, just una setmana abans de casar-se, el futur marit es va matar en un accident de moto; mai no es va refer d’aquest sotrac tan terrible... La seva reacció va consistir a tancar-se en ella mateixa. Ja havien passat dècades, però cada vegada que anava a visitar-la m’ensenyava el seu anell de casament i l’aixovar, i em parlava dels seus records. 

»La Lola em va demanar una quantitat impressionant de coses: que si un audífon, que si ajuda per tal cosa i tal altra... Curiosament, després no ho feia servir per a res, la qüestió era tenir algú a prop, algú amb qui poder parlar. De tota manera, no sempre es mostrava comunicativa; quan se li girava l’humor, es tancava en si mateixa una altra vegada i aleshores la mestressa de la pensió em trucava: «Miquel, vine, que no vol sortir». La Lola no volia anar a cap residència; únicament vam aconseguir que anés a un centre de dia per a gent gran durant unes quantes setmanes, però res més. 

»Per a mi era una situació admirable perquè es tractava d’una història de dignitat, ja que si havia pres aquesta opció de vida, doncs era respectable. De vegades des de treball social lluitem per tal d’aconseguir que una persona canvïi, quan sovint el que ens cal és entendre-la; en realitat el que necessitava la Lola era recollir-se en ella mateixa durant un temps i tornar a sentir tot el que havia viscut de jove. La persona que va morir en aquell malhaurat accident era el seu amor, i aquest amor havia contiuat alimentant tota la seva vida posterior fins i tot en la pobresa i en la solitud.» 

Albert Figueras. 70 vegades 7. 7 dies en els 70 anys de Càritas. Plataforma Editorial. 2015

Us he portat aquest relat d’un voluntari de Càritas perquè em sembla un magnífic exemple del que podem aprendre en la nostra tasca de voluntaris de la comunitat de serveis: el respecte amb que tracta la manera de ser del personatge sense intentar forçar ni imposar res, sinó escoltar sempre i intentar comprendre-la, i aquest saber escoltar i fer-se proper donant-li sempre suport. Espero que tots pogueu relatar experiècies tan boniques amb les persones que us han estat encomanades com a voluntaris i que les vostres relacions humanes s’enriqueixin.

Júlia Santana. Presentació de la reunió

Sobre... La Festa Major

Puix es Gran Vostre Poder

Devant la divina Essencia Socorreunos ab clemencia 

Gloriós Sant Olaguer

Sobre... Comptar

Weißt du

En aquells dies, Déu va fer sortir fora Abram i li digué: «Mira el cel i posa't a comptar les estrelles, a veure si les pots comptar; doncs així serà la teva descendència» Gn 15

Weißt du, wie viel Sternlein stehen an dem blauen Himmelszelt? Weißt du, wie viel Wolken gehen weithin über alle Welt?
Gott der Herr hat sie gezählet, dass ihm auch nicht eines fehlet an der ganzen großen Zahl.
Weißt du, wie viel Mücklein spielen in der heißen Sonnenglut, wie viel Fischlein auch sich kühlen in der hellen Wasserflut?
Gott der Herr rief sie mit Namen, dass sie all ins Leben kamen, dass sie nun so fröhlich sind.
Weißt du, wie viel Kinder frühe stehn aus ihrem Bettlein auf, dass sie ohne Sorg und Mühe fröhlich sind im Tageslauf?
Gott im Himmel hat an allen seine Lust, sein Wohlgefallen; kennt auch dich und hat dich lieb.

És una cançó. Feu clic aquí si la voleu sentir. Més o menys ve a dir:

—Saps quantes estrelles hi ha al cel blau? Saps quants núvols volen per damunt de tot el món?
El Senyor les ha comptades de manera que no en falta mai cap en la gran xifra global.
—Saps quants mosquits ara juguen sota aquest sol tant calent o quants peixos es passegen sota aquesta inundació brillant?
El Senyor a tots els crida pel seu nom i per això són vius i feliços.
—Saps quants nens hi ha que, sense rondinar, es lleven molt d’hora per anar ben aviat a nedar per les aigües del dia?
Déu al cel, per la seva complaença, els porta a tots al cor. I també t'hi porta a tu i, perquè et coneix, també t’estima

Coses així transfiguren 

—für Emília— 

Sobre... Voler

El ple coneixement

Moisès s'adreçà al poble: «Avui el Senyor et mana que posis en pràctica aquestes decisions amb tot el cor i amb tota l'ànima. Avui has fet que el Senyor es comprometi a ser el teu Déu i el Senyor ha fet que tu et comprometis a ser la seva possessió personal tal com t'havia promès. Perquè ell vol que observis els seus manaments i et vol fer superior en glòria, fama i honra a tothom. Ell vol que siguis un poble consagrat al Senyor, el teu Déu, com t'havia promès». Dt 26

El text diu «vol» tres vegades. Es tracta d’un voler, doncs, que vol molt. Vol amb tot el cor i amb tota l’ànima. I, a més, és un voler que té pressa ja que és ara que ho vol: «avui». I és mutu perquè actua de manera forta —«has fet, ha fet»— per part de les dues parts. Ell vol. M’ho ha promès. No m’ho puc treure del cap

Hi ha, en aquest voler, un determini previ i amorós anomenat providència que fa que les coses apareguin d’una manera aparentment desordenada però que estan arranjades amb gran meticulositat per un designi d’intel·ligència i d’amor. 

Intel·ligència i amor en Déu és el mateix. En nosaltres estan molt aprop i tendim que cada vegada ho estiguin més. El coneixement és el començament de l’estimació. L’amor és el ple coneixement de la persona que coneixem

Sobre... Una nit

Cinc grans nits

La primera és la nit d'abans del començament de tot
La segona és la del naixement de Jesús
La tercera és la de la seva mort
La quarta és la nit de la resurreció
La cinquena és la nit que som tots nosaltres. És la més llarga

Una vegada, en una d'aquestes nits, vingué un nen i s'apoderà de mi
Poc a poc vaig aprendre a fer-li cas
De mica en mica vaig anar canviant 

La nit s'escurçava

 

Sobre... Pastors

Els personatges de la meva ànima

Si ens hi fixem el braç d’aquest dibuix és ple de figures, paissatges i gent que puja i baixa. Hi ha tragí. Quan el vaig veure em van venir pessigolles de pensar que era el meu braç: quin trànsit!

No deixa de ser suggerent pensar-nos o imaginar-nos d’aquesta manera. Jo sóc un «tot de gent» que es passa el dia amunt i avall de mi.

Aquesta seria una bona imatge pel que entenem per «ànima»: tot de gent amunt avall. Els nostres avantpassats que la conformaren amb l’ànima que ells també reberen dels seus. Seria fàcil de veure-hi el nostre ego corrent com una cabra boja més aviat negre i amb banyes. També s’hi podria fàcilment reconèixer l’ànima de poeta tan sense tocar de peus a terra o la del músic que hi ha en mi o la de l’estiuejant de Gualba que també sóc, o la d’aquell personatge religiós amb tant de tan zel... perquè l'ànima no és ni monotemàtica ni monocroma

I aquesta també seria una bona imatge per pensar en qui porta i com cal portar aquest ramat de Déu que hi ha en mi perquè amb aquesta imatge ens arriba la paraula «Bon Pastor» i això és bo i important de recordar-ho perquè només ell pot voler el millor per a nosaltres ja que si cal ens porta en braços, si cal ens endreça o ens corregeix... si ens deixem corregir: ens ensenya a ser humils amb la resta del ramat i ho fa silenciosament com fan els pastors, tot i que de vegades se senti algun xiulet.

De les lectures d’avui i d’ahir:

No perjudiqueu els altres, apreneu de fer-los bé. Sigueu justos, defenseu els oprimits, sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes 

Els orfes i les vídues que tinc allotjats dintre meu...

Pastureu aquest ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell, no com qui compleix un deure imposat, sinó de bona gana, per amor de Déu; no buscant d'aprofitar-vos-en, sinó generosament; no com qui disposa de la seva hisenda, sinó donant bon exemple a tot el ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors... 

Escolteu la paraula del Senyor, nobles de Sodoma! Sentiu l'oracle del nostre Déu, poble de Gomorra! «Renteu-vos fins que quedeu nets. Traieu-me de davant els ulls tot el mal que feu. No perjudiqueu els altres, apreneu de fer-los bé. Sigueu justos, defenseu els oprimits, sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes. Després podreu discutir amb mi, diu el Senyor. Si els vostres pecats eren vermells com l'escarlata, quedaran blancs com la neu; si eren rojos com la porpra, es tornaran com llana. Si em voleu obeir, menjareu el bo i millor d'aquest país, però si us hi negueu i resistiu, l'espasa us devorarà». La boca del Senyor és la qui us parla. Is 1  

Estimats, als preveres de la vostra comunitat, jo, que, com ells, sóc prevere i testimoni dels sofriments del Crist, i he de compartir amb ells la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: pastureu aquest ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell, no com qui compleix un deure imposat, sinó de bona gana, per amor de Déu; no buscant d'aprofitar-vos-en, sinó generosament; no com qui disposa de la seva hisenda, sinó donant bon exemple a tot el ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona de la glòria que mai no es marcirà. 1Pe 5

Sobre... Com puc créixer millor

 Un vestit fet a mida

Moisès digué al poble:

«El sacerdot rebrà de les vostres mans la cistella on porteu les primícies dels fruits de la terra, i la deixarà davant l'altar del Senyor, el vostre Déu. Després a la presència del Senyor declarareu: “Els egipcis ens maltractaren, ens oprimiren i ens imposaren una feina dura. Llavors vam cridar al Senyor i ell escoltà el nostre clam i tingué en compte la nostra opressió i el nostre treball forçat. Ell ens va fer sortir d'Egipte amb mà forta i, amb braç poderós, enmig de senyals, de prodigis i d'un gran pànic, ens va introduir en aquest lloc fins que ens va donar aquest país que regalima llet i mel. Per això hem portat aquestes primícies dels fruits de la terra que vós, Senyor, ens heu donat”. Després deixeu els fruits davant el Senyor, el vostre Déu, i adoreu-lo»

Què vol dir «regalimar llet i mel»?

Probablement vol dir que un ser totpoderós —Déu— actua en mi de dues maneres: ho fa donant-me un impuls suau i eficaç per fer el bé però també donant-me a entendre que abans de qualsevol acció meva o simultàniament a ella hi ha un designi providencial del mateix Déu que busca el meu bé com si em fes un vestit a mida i que contempla quines són les meves forces, quin és l’ajut que necessito i com puc créixer millor amb aquest ajut providencial i no casual. 

Per això, després...

 

Sobre... Trobar goig

Déu n'hi do

Deixa anar els qui has empresonat injustament, deslliga els qui tens sotmesos al jou, allibera els oprimits, fes a miques els jous de tota mena. Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, si algú no té roba, vesteix-lo; no els defugis, que són germans teus.

Déu n'hi do! Sí: els empresonats injustament que hi ha en el meu cor, també!

Llavors esclatarà en la teva vida una llum com la del matí, i es tancaran a l'instant les teves ferides; tindràs per avantguarda la teva bondat, i per reraguarda, la glòria del Senyor. Quan invoquis el Senyor, ell et respondrà, quan cridis auxili, ell et dirà: «Aquí em tens» 

«Si no intentes de fer caure els altres, ni els assenyales amb el dit pronunciant un malefici, si dónes el teu pa als qui passen gana i satisfàs la fam dels indigents, s'omplirà de llum la teva foscor, i el teu capvespre serà clar com el migdia. En tot moment el Senyor et conduirà, en ple desert saciarà la teva fam; et farà fort i vigorós, seràs com un hort amarat d'aigua, com una font inestroncable. Reconstruiràs les ruïnes antigues, edificaràs sobre els fonaments de les generacions passades, i et diran restaurador de muralles, reparador de cases derruïdes. 

Si els teus peus no violen el repòs del dissabte, i no t'ocupes dels teus interessos el dia consagrat a mi, si tens el dissabte per un dia de goig, un dia consagrat a honorar el Senyor, si observes el repòs no anant de viatge, no procurant el teu interès ni tractant dels teus negocis, trobaràs el teu goig en el Senyor, seran teves les muntanyes del país i t'alimentaràs de l'heretat del teu pare Jacob. La boca del Senyor és la qui et parla». Is 58

Sobre... Els ignorants

Els ignorants no saben el que és bo

—Què és el bé? Què és bo? 

Una pregunta com aquesta enroca perquè feta així, a pèl, aquest «bo» el vinculem immediatament a una cosa òptima. D’entrada ens posem a pensar. Pensem molt i en moltes coses. Pensem: un viatge a... un got de vi de... una passejada amb... una audició de... Però poc després ens torna altre cop la pregunta: «Alguna cosa bona, què deu ser? Algú ho ha sabut contestar mai, això?» Doncs sembla que sí. Un salmista diu que ho sap i com que no vol quedar-se aquest saber només per a ell amb la qual cosa demostra que les seves paraules són molt bones, ens recomana d'entrada que cantem. Cantar és bo, molt bo, sí senyor: feu la prova!
Escoltem el salmista:

És bo de lloar l'Altíssim, de cantar al vostre nom, Senyor, de proclamar al matí el vostre amor, i de nit la vostra fidelitat, amb l'arpa de deu cordes i la lira, als acords d'interludis de cítara. 

Senyor, quin goig que em donen les vostres gestes. Aclamo l'obra de les vostres mans. Senyor, que en són, de grans, les vostres obres, els vostres designis, que en són de profunds. Els ignorants els desconeixen, els insensats no els comprenen.  

Ni que els injustos creixin com l'herba, ni que arribin a florir els amics de males arts, acabaran destruïts per sempre més. Però vós, Senyor, sou excels per sempre. Els vostres enemics, Senyor, els vostres enemics desapareixeran, seran dispersats els amics de males arts.  

M'alceu i m'ungiu amb oli novell el front, puc mirar de fit a fit els meus contraris; dels malvats que s'aixequen contra mi, en sento parlar sense por.  

Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban; plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Déu. 

Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d'ufana i de vigor, per proclamar que és recte el Senyor, la meva roca, i que en ell no hi ha injustícia. Sl 92

 

Encara donaran fuit a la vellesa

Sobre... El lloc que, com vós heu dit...

Pot o no pot?

Però, Déu pot residir veritablement aquí a la terra?

Si
ni el cel
ni el cel del cel
ni el cel del cel del cel

no són capaços de contenir la seva immensitat, com la podrà contenir aquest temple?

Senyor, Déu meu, estigueu atent a les pregàries i a les súpliques que avui us adreça el vostre servent, i escolteu-les: tingueu els ulls oberts nit i dia sobre aquest temple, sobre el lloc que, com vós heu dit, "portarà el vostre nom", i escolteu les pregàries que el vostre servent us adreça en aquest lloc. Des del lloc on residiu dalt el cel, escolteu les súpliques del vostre servent i d'Israel, el vostre poble, i perdoneu les seves culpes 1R 8

 

Sobre... Els orígens

Hi vaig corrents 

Al principi Déu va crear el cel i la terra. La terra era caòtica i desolada, les tenebres cobrien la superfície de l'oceà i l'Esperit de Déu planava sobre les aigües. Déu digué: Que existeixi la llum. I la llum va existir. Déu veié que la llum era bona i separà la llum de les tenebres. Déu va donar a la llum el nom de dia i a les tenebres el de nit. Hi hagué un vespre i un matí i fou el primer dia. Gn 1

Al principi Déu...

«Al principi»: allà, molt lluny. «Déu com a principi» del tot desconegut: no en podem saber res. Només «després» d’aquest seu principi previ i insondable és quan nosaltres comencem a tenir alguna notícia: és quan ell, per dir-ho així, «entra donant-se» en el nostre temps i que per tant la percepció que en tenim és la d’algú que fa, que crea, que estima, que es dóna i que contagia donació, és a dir vida

... Déu va crear

Ell es va afanyar molt a crear la llum: «La meva filla terra em necessita. Hi vaig corrents»
Maria, després de l'anunci que seria mare de l'Altíssim —mare del «Déu com a principi»— va dir el mateix: «La meva cosina Elisabet em necessita. Hi vaig corrents»

 

Corrents van, tots tres

a donar-se mútuament tot fent-se lloc
l'un a l'altre, l'un de l'altre tan necessitats