dissabte, 20 de febrer de 2016

Sobre... Voler

El ple coneixement

Moisès s'adreçà al poble: «Avui el Senyor et mana que posis en pràctica aquestes decisions amb tot el cor i amb tota l'ànima. Avui has fet que el Senyor es comprometi a ser el teu Déu i el Senyor ha fet que tu et comprometis a ser la seva possessió personal tal com t'havia promès. Perquè ell vol que observis els seus manaments i et vol fer superior en glòria, fama i honra a tothom. Ell vol que siguis un poble consagrat al Senyor, el teu Déu, com t'havia promès». Dt 26
El text diu «vol» tres vegades. Es tracta d’un voler, doncs, que vol molt. Vol amb tot el cor i amb tota l’ànima. I, a més, és un voler que té pressa ja que és ara que ho vol: «avui». I és mutu perquè actua de manera forta —«has fet, ha fet»— per part de les dues parts. Ell vol. M’ho ha promès. No m’ho puc treure del cap
Hi ha, en aquest voler, un determini previ i amorós anomenat providència que fa que les coses apareguin d’una manera aparentment desordenada però que estan arranjades amb gran meticulositat per un designi d’intel·ligència i d’amor. 
Intel·ligència i amor en Déu és el mateix. En nosaltres estan molt aprop i tendim que cada vegada ho estiguin més. El coneixement és el començament de l’estimació. L’amor és el ple coneixement de la persona que coneixem

1 comentari:

Mingu ha dit...

Sí. Avui diem amb el salm:

De part vostra, el cor em diu:
«Busqueu la meva presència»


després, amb sant Pau:

Però nosaltres tenim la nostra ciutadania al cel; d'allà esperem un Salvador, Jesucrist, el Senyor, que transformarà el nostre pobre cos per configurar-lo al seu cos gloriós, gràcies a aquella acció poderosa que li ha de sotmetre tot l'univers.
Per tant, germans meus estimats i enyorats, vosaltres que sou el meu goig i la meva corona, manteniu-vos així, en el Senyor, estimats meus.


i finalment, amb sant Pere:

fem-hi tres cabanes :)