divendres, 19 de febrer de 2016

Sobre... Una nit

Cinc grans nits

La primera és la nit d'abans del començament de tot
La segona és la del naixement de Jesús
La tercera és la de la seva mort
La quarta és la nit de la resurreció
La cinquena és la nit que som tots nosaltres. És la més llarga
Una vegada, en una d'aquestes nits, vingué un nen i s'apoderà de mi
Poc a poc vaig aprendre a fer-li cas
De mica en mica vaig anar canviant 
La nit s'escurçava
 

1 comentari:

Mingu ha dit...

La nit. Les nits. Quan era jovenet hi havia un llibre que es deia "les nits blanques". Aquesta nit, en un d'aquests desvetllaments, li explicava a Déu Nostre Senyor que no entenia perquè deixava morir, sola i ferida, una persona atrapada sota la runa d'un terratrèmol. De nit, en un desvetllament d'aquests és més fàcil sentir el desempar. Quan ha arribat l'hora de llevar-se, en les lectures d'avui he m'trobat amb aquest text d'Osees (segons la Viquipèdia, va predicar cap a l'any 722 abans de Crist):

«Anem, convertim-nos al Senyor, tornem al nostre Déu. Ell, que ens ha destrossat, ens curarà; ell, que ens ha obert les ferides, ens embenarà. Ens tornarà la vida en dos dies, el dia tercer ens farà aixecar perquè visquem a la seva presència. Esforcem-nos per conèixer el Senyor; està a punt d'alçar-se com l'aurora, ens vindrà com ve la pluja, com el ruixat que amara la terra»