divendres, 12 de febrer de 2016

Sobre... Els ignorants

Els ignorants no saben el que és bo
—Què és el bé? Què és bo? 
Una pregunta com aquesta enroca perquè feta així, a pèl, aquest «bo» el vinculem immediatament a una cosa òptima. D’entrada ens posem a pensar. Pensem molt i en moltes coses. Pensem: un viatge a... un got de vi de... una passejada amb... una audició de... Però poc després ens torna altre cop la pregunta: «Alguna cosa bona, què deu ser? Algú ho ha sabut contestar mai, això?» Doncs sembla que sí. Un salmista diu que ho sap i com que no vol quedar-se aquest saber només per a ell amb la qual cosa demostra que les seves paraules són molt bones, ens recomana d'entrada que cantem. Cantar és bo, molt bo, sí senyor: feu la prova!
Escoltem el salmista:
És bo de lloar l'Altíssim, de cantar al vostre nom, Senyor, de proclamar al matí el vostre amor, i de nit la vostra fidelitat, amb l'arpa de deu cordes i la lira, als acords d'interludis de cítara. 
Senyor, quin goig que em donen les vostres gestes. Aclamo l'obra de les vostres mans. Senyor, que en són, de grans, les vostres obres, els vostres designis, que en són de profunds. Els ignorants els desconeixen, els insensats no els comprenen.  
Ni que els injustos creixin com l'herba, ni que arribin a florir els amics de males arts, acabaran destruïts per sempre més. Però vós, Senyor, sou excels per sempre. Els vostres enemics, Senyor, els vostres enemics desapareixeran, seran dispersats els amics de males arts.  
M'alceu i m'ungiu amb oli novell el front, puc mirar de fit a fit els meus contraris; dels malvats que s'aixequen contra mi, en sento parlar sense por.  
Els justos creixeran com les palmeres, es faran grans com els cedres del Líban; plantats a la casa del Senyor, creixeran als atris del nostre Déu. 
Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d'ufana i de vigor, per proclamar que és recte el Senyor, la meva roca, i que en ell no hi ha injustícia. Sl 92
 
Encara donaran fuit a la vellesa