dijous, 18 de febrer de 2016

Sobre... Pastors

Els personatges de la meva ànima


Si ens hi fixem el braç d’aquest dibuix és ple de figures, paissatges i gent que puja i baixa. Hi ha tragí. Quan el vaig veure em van venir pessigolles de pensar que era el meu braç: quin trànsit!

No deixa de ser suggerent pensar-nos o imaginar-nos d’aquesta manera. Jo sóc un «tot de gent» que es passa el dia amunt i avall de mi.

Aquesta seria una bona imatge pel que entenem per «ànima»: tot de gent amunt avall. Els nostres avantpassats que la conformaren amb l’ànima que ells també reberen dels seus. Seria fàcil de veure-hi el nostre ego corrent com una cabra boja més aviat negre i amb banyes. També s’hi podria fàcilment reconèixer l’ànima de poeta tan sense tocar de peus a terra o la del músic que hi ha en mi o la de l’estiuejant de Gualba que també sóc, o la d’aquell personatge religiós amb tant de tan zel... perquè l'ànima no és ni monotemàtica ni monocroma

I aquesta també seria una bona imatge per pensar en qui porta i com cal portar aquest ramat de Déu que hi ha en mi perquè amb aquesta imatge ens arriba la paraula «Bon Pastor» i això és bo i important de recordar-ho perquè només ell pot voler el millor per a nosaltres ja que si cal ens porta en braços, si cal ens endreça o ens corregeix... si ens deixem corregir: ens ensenya a ser humils amb la resta del ramat i ho fa silenciosament com fan els pastors, tot i que de vegades se senti algun xiulet.

De les lectures d’avui i d’ahir:
No perjudiqueu els altres, apreneu de fer-los bé. Sigueu justos, defenseu els oprimits, sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes 
Els orfes i les vídues que tinc allotjats dintre meu...
Pastureu aquest ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell, no com qui compleix un deure imposat, sinó de bona gana, per amor de Déu; no buscant d'aprofitar-vos-en, sinó generosament; no com qui disposa de la seva hisenda, sinó donant bon exemple a tot el ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors... 
Escolteu la paraula del Senyor, nobles de Sodoma! Sentiu l'oracle del nostre Déu, poble de Gomorra! «Renteu-vos fins que quedeu nets. Traieu-me de davant els ulls tot el mal que feu. No perjudiqueu els altres, apreneu de fer-los bé. Sigueu justos, defenseu els oprimits, sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes. Després podreu discutir amb mi, diu el Senyor. Si els vostres pecats eren vermells com l'escarlata, quedaran blancs com la neu; si eren rojos com la porpra, es tornaran com llana. Si em voleu obeir, menjareu el bo i millor d'aquest país, però si us hi negueu i resistiu, l'espasa us devorarà». La boca del Senyor és la qui us parla. Is 1  

Estimats, als preveres de la vostra comunitat, jo, que, com ells, sóc prevere i testimoni dels sofriments del Crist, i he de compartir amb ells la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: pastureu aquest ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell, no com qui compleix un deure imposat, sinó de bona gana, per amor de Déu; no buscant d'aprofitar-vos-en, sinó generosament; no com qui disposa de la seva hisenda, sinó donant bon exemple a tot el ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona de la glòria que mai no es marcirà. 1Pe 5

2 comentaris:

Mingu ha dit...

La imatge també suggereix els tatoos de l'ànima. Portem tatoos a l'ànima? Ahir em van parlar d'una mare que ja de ben petits els feia uns tatoos de colors a l'ànima de les seves filles, amb unes lletres que deien "confia en la família"

Santi Pau ha dit...

Gràcies Mingu. La idea és lluminosa. Els tatuatges de la nostra ànima! Qui tatua què! Els tatuatges que no es veuen si no és amb un mirall perquè són "darrera" —l'ànima, per tant, amb un davant i un darrera de la mateixa manera que deu tenir un dintre i un fora—, etc. L'exemple que has posat és molt plàstic, d'aquells que s'enten a la primera