dimarts, 17 d’octubre del 2017

Sobre... Ser esperat

Ah, si ho hagués sabut abans!
La història comença un dia que em vaig despertar i ja no era viu. Un dia com tots els altres, res de l’altre món. Va passar de nit, com quan neva o gela. Totes les preocupacions desaparegueren: malalties, vellesa, diners, obligacions, ambicions. «Ah, si ho hagués sabut abans!» vaig pensar. 
La frontera entre dormir i despertar és misteriosa. Evoca la frontera entre la vida i la mort i, al mateix temps, no ens deixa absolutament convençuts que estiguem vius perquè el despertar de cada matí conté un anhel de vida completa. 
Per això despertar és tan aprop d’esperar. Et despertes perquè esperes i et despertes perquè ets esperat. Qui pot esperar-me amb un amor tan gran? Ah, si ho hagués sabut abans!
|| Eines Tages wachst du auf und bist nicht mehr am Leben Über Nacht, wie Schnee und Frost | hat es sich begeben || Un dia et despertes i ja no ets viu. Ha esdevingut de nit com la neu o la gelada || Masha Kaléko (1907-1975) ||