dimarts, 24 d’octubre del 2017

Sobre... La presentació d'un llibre

Presentació
les acaballes de la publicació El banquet amagat (Herder, 2017) amb mossèn Rovira vem recuperar uns textos que havia escrit l’any 1990. Eren quatre col·laboracions que, entre d’altres, va fer per al llibre Diccionario Teológico​.​ El Dios Cristiano. Salamanca 1992. Pikaza, X​.​ ​i Silanés, N. Fou d’aquesta manera que, per treballar-los millor, ens fixàrem la tasca de traduir-los fins arribar a la versió que teniu a les mans.  
Aquest llibre no és un manual ni un tractat ni un recull d’articles, però la seva coherència argumental fa que els quatre capítols tinguin una unitat. Quina és aquesta unitat? Què vol o què busca aquest llibre? Per què ens pren l’interès? 
Aquest llibre parla de la Trinitat. Parla de per què la vida humana és un reflex i un mirall de la vida divina i prova d’explicar la identitat i la proximitat de la vida trinitària amb la vida cristiana.   
Sant Pau diu a la carta als Hebreus: 
En moltes ocasions i de moltes maneres, Déu antigament havia parlat als pares per boca dels profetes; però ara, en aquests dies, que són els definitius, ens ha parlat a nosaltres en la persona del Fill, per mitjà del qual ja havia creat el món i a qui ha constituït hereu de tot. Ell és esplendor de la glòria de Déu i empremta del seu mateix ésser, ell sosté l'univers amb el poder de la seva paraula.  
Els textos d’aquest llibre parlen de l’esplendor i de l’empremta de la Trinitat perquè, així com Jesús és l’esplendor de la glòria de Déu, així la vida humana ho és de la glòria del Senyor. 

1 comentari:

Mingu Manubens Bertran ha dit...

«dimecres a dimecres anàvem llegint, comentant, puntualitzant, corregint i aprofundint»

Emmanuel Lévinas, si ho he entès bé, a «Totalitat e Infinit» fonamenta de manera elegant aquest aprofundiment instaurador del present de fa trenta anys:

«La interioritat instaura un ordre diferent del temps històric en el que es constitueix la totalitat: un ordre en el que tot queda "pendent" i "mentrestant", en el que segueix essent sempre possible allò que històricament ja no és possible. (...) La memòria repren i fa tornar i suspèn allò que ja s'ha acomplert del naixement, de la naturalesa. La fecunditat escapa a l'instant puntual de la mort. Gràcies a la memoria em fonamento a posteriori, retroactivament: assumeixo avui allò que en el passat absolut de l'origen no tenia subjecte que ho rebés i, des d'aleshores, per tant, pesava com una fatalitat. Per la memòria assumeixo i torno a posar en qüestió. La memòria realitza la impossibilitat: la memòria, a posteriori, assumeix la passivitat del passat i el modela. La memòria, com un temps històric invers, és l'essència de la interioritat.»

Per molts anys, Santi. Que la tendresa del Senyor, el nostre Déu, reposi damunt vostre i refermi l'obra de les vostres mans :)