Sobre... Moments de consciència

—Vés i escriu

Cap al 2013 el Josep va tenir moments de consciència de fins a quin punt avançava la seva malaltia —Alzheimer— i solia escriure coses esparses al primer paper que trobava. Dimarts passat la seva dona me’n va ensenyar una on hi havia aquestes paraules:

Déu meu. Crec en vós. Per això vull estimar-vos més. Us estimo, però, creient que sou molt més que totes les coses que diuen de vós els savis. Espero veure-us aviat. Perdoneu-me, Senyor, quan arribi al vostre costat 

M’ho ha recordat la lectura d’avui:

Jo no sóc profeta, ni he estat mai de cap comunitat de profetes. Jo tan sols sóc pastor i sé fer madurar el fruit dels sicòmors però el mateix Senyor m'ha pres del darrere els ramats i m'ha dit: "Vés a profetitzar a Israel, el meu poble". Ara, doncs, escolta la paraula del Senyor. Am 7 

Segons com, les humils paraules del Josep poden ser equiparades a les del profeta Amós. «Vés, profetitza», «Vés, escriu»... Des de la seva tendresa parlen de l'essencial: creure, estimar, esperar, perdonar i el desig de ser u amb ell. Dimarts vam estar molta estona asseguts contemplant una grua i el temps ens va passar volant. Probablement el murmuri d'un ventijol suau que ens tocava la cara era el mateix que movia les brides de la grua a l’aire. «Vull estimar-vos més, vull estimar-vos més»: amb quina força sonaven aquestes paraules dintre meu!