dissabte, 18 de juny de 2016

Sobre... La mecànica justa

Retaule de Joan Lluís el violinista
Les mans càlides i llarguesarrenquen del clavecívelles tonades amarguesd’esquelet de violí. 
Les mans rellisquen, serenes,amb la mecànica justadels dits morts que passen denesd’un vell rosari de fusta. 
Màrius Torres. Variacions sobre un tema de Händel. 1933

1 comentari:

Mingu ha dit...

El retaule a mi em recorda la forma d'aquelles creus de sant Francesc

«Senyor, ¿Tu no voldries
reblar les torques dels meus extrems afeblits
perquè mai no s'afluixin les meves melodies?
Jo vull ésser constant en els plors i en els crits,
i cantar sempre igual, ignorant les follies,
els dalers, els neguits,
el corb que sobrevola l'estepa dels meus dies…
Jo vull ésser com tu, o corda que diries
que sempre et polsen uns mateixos dits.»