diumenge, 12 de juny de 2016

Sobre... L'excursió de fi de curs

La presó de Lleida
Mentre pujàvem les escales que portaven a la Seu Vella li vaig preguntar a mossèn Tarragona de Lleida —a la fotografia amb gorra— si s'ubica en algun lloc aquesta presó. Em va dir que sí i me la va assenyalar amb la mà. Mentre pujàvem l'anàvem cantant. La lletra és molt bonica. És una història d'amor
A la ciutat de Lleida / n'hi ha una presó / de presos mai n'hi manquen / petita, bonica / prou n'hi porta el baró / lireta, liró
Hi ha trenta-tres presos canten una cançó / l'han treta i l'ha dictada / petita, bonica / el més jove de tots / lireta, liró. 
La nina se'ls escolta / de dalt del mirador / a cada posadeta / petita, bonica, / en davalla un graó / lireta, liró. 
Los presos se n'adonen / i paren la cançó / Canteu, canteu, bons presos / petita, bonica / canteu-ne la cançó / lireta, liró. 
Com cantarem, senyora / si estem en greu presó? / Que us falta menjar o beure / petita, bonica / o us quiten la ració? / lireta, liró. 
No ens falta menjar i beure / ni ens quiten la ració / lo que ens falta, senyora, / petita, bonica / les claus de la presó / lireta, liró. 
Canteu, canteu-ne, presos / acabeu la cançó / acabeu-la, bons presos / petita, bonica / que me'n captiva el so / lireta, liró. 
Aniré al meu pare / recaptaré el perdó / Qui és que l'ha dictada / petita, bonica, / tan bonica cançó? / lireta, liró. 
El del barretet negre / el més jove de tots. / Ja se'n va a n-el seu pare / petita, bonica / a demanar-li un do / lireta, liró. 
Ai, pare, lo meu pare / jo vos deman un do / no vos deman València / petita, bonica / ni tampoc Aragó / lireta, liró. 
Ni tampoc Barcelona / ciutat de gran valor. / Ai, filla, Margarida / petita, bonica / qui do vols que jo et do? / lireta, liró. 
Ai, pare, lo meu pare / les claus de la presó. / Ai, filla, Margarida / petita, bonica, / això no pot ser, no / lireta, liró. 
Los presos fugirien / com quedaria jo? / Digues per què vols, filla / petita, bonica / les claus de la presó? / lireta, liró. 
Ai, pare, lo meu pare / per treure'n l'aimador. / Ai, filla, Margarida / petita, bonica / quin és ton aimador? / lireta, liró. 
Ai, pare, lo meu pare / lo més petit de tots. / Ai, filla, Margarida / petita, bonica / això no pot ser, no / lireta, liró. 
Han cremat La Garriga / Conflent i Rosselló. / Dels presos que allà canten / petita, bonica / digau, què en fareu, vós? / lireta, liró. 
S'acosta el Sant Dissabte / los penjarem a tots. / Ai, pare, lo meu pare / petita, bonica / no pengeu l'aimador! / lireta, liró. 
Ai, filla, Margarida / serà el primer de tots. / Les cordes són filades / petita, bonica / que en costen a pes d'or / lireta, liró. 
Ai, pare, lo meu pare / pengeu-m'hi a mi i tot / feu les forques de plata / petita, bonica / i feu-ne els dogals d'or / lireta, liró. 
I a cada cap de forca / poseu-hi un pom de flors / perquè la gent quan passi / petita, bonica / sentin la bona olor / lireta, liró. 
resin un parenostre / per l'ànima dels dos / i diguen: "Ai, la trista, / petita, bonica / que ha mort per l'aimador! / lireta, liró. 
Déu la perdó, floreta / jardí de cada flor. / Qui és aquesta donzella / petita, bonica / que és morta per amor? / lireta, liró. 
Néta n'és del rei d'Hongria / parenta d'Aragó. / Déu l'hagi perdonada / petita, bonica / la filla del baró / lireta, liró.