Sobre... Pastors

Els personatges de la meva ànima

Si ens hi fixem el braç d’aquest dibuix és ple de figures, paissatges i gent que puja i baixa. Hi ha tragí. Quan el vaig veure em van venir pessigolles de pensar que era el meu braç: quin trànsit!

No deixa de ser suggerent pensar-nos o imaginar-nos d’aquesta manera. Jo sóc un «tot de gent» que es passa el dia amunt i avall de mi.

Aquesta seria una bona imatge pel que entenem per «ànima»: tot de gent amunt avall. Els nostres avantpassats que la conformaren amb l’ànima que ells també reberen dels seus. Seria fàcil de veure-hi el nostre ego corrent com una cabra boja més aviat negre i amb banyes. També s’hi podria fàcilment reconèixer l’ànima de poeta tan sense tocar de peus a terra o la del músic que hi ha en mi o la de l’estiuejant de Gualba que també sóc, o la d’aquell personatge religiós amb tant de tan zel... perquè l'ànima no és ni monotemàtica ni monocroma

I aquesta també seria una bona imatge per pensar en qui porta i com cal portar aquest ramat de Déu que hi ha en mi perquè amb aquesta imatge ens arriba la paraula «Bon Pastor» i això és bo i important de recordar-ho perquè només ell pot voler el millor per a nosaltres ja que si cal ens porta en braços, si cal ens endreça o ens corregeix... si ens deixem corregir: ens ensenya a ser humils amb la resta del ramat i ho fa silenciosament com fan els pastors, tot i que de vegades se senti algun xiulet.

De les lectures d’avui i d’ahir:

No perjudiqueu els altres, apreneu de fer-los bé. Sigueu justos, defenseu els oprimits, sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes 

Els orfes i les vídues que tinc allotjats dintre meu...

Pastureu aquest ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell, no com qui compleix un deure imposat, sinó de bona gana, per amor de Déu; no buscant d'aprofitar-vos-en, sinó generosament; no com qui disposa de la seva hisenda, sinó donant bon exemple a tot el ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors... 

Escolteu la paraula del Senyor, nobles de Sodoma! Sentiu l'oracle del nostre Déu, poble de Gomorra! «Renteu-vos fins que quedeu nets. Traieu-me de davant els ulls tot el mal que feu. No perjudiqueu els altres, apreneu de fer-los bé. Sigueu justos, defenseu els oprimits, sosteniu la causa dels orfes i les reclamacions de les viudes. Després podreu discutir amb mi, diu el Senyor. Si els vostres pecats eren vermells com l'escarlata, quedaran blancs com la neu; si eren rojos com la porpra, es tornaran com llana. Si em voleu obeir, menjareu el bo i millor d'aquest país, però si us hi negueu i resistiu, l'espasa us devorarà». La boca del Senyor és la qui us parla. Is 1  

Estimats, als preveres de la vostra comunitat, jo, que, com ells, sóc prevere i testimoni dels sofriments del Crist, i he de compartir amb ells la glòria que està a punt de revelar-se, els faig aquesta recomanació: pastureu aquest ramat de Déu que teniu confiat; vetlleu per ell, no com qui compleix un deure imposat, sinó de bona gana, per amor de Déu; no buscant d'aprofitar-vos-en, sinó generosament; no com qui disposa de la seva hisenda, sinó donant bon exemple a tot el ramat. Així, quan apareixerà el cap dels pastors, rebreu la corona de la glòria que mai no es marcirà. 1Pe 5