Sobre... Adonar-se

Com d'altres vegades, he refet les entrades
d'una etiqueta —en aquest cas «Poema»— en un sol document.
Aquest és el resultat

El desconcert

Pensava: Ja no vull parlar més, ja no diré res més en nom del Senyor, però llavors sentia en l’interior del meu cor un foc que cremava, sentia un incendi dintre els meus ossos. Jr 20

––––– ⁂ –––––

1.  Adonar-se 

Adonar-se: desvetllar de repent a alguna cosa i mirar que no em passi mai més per alt. Adonar-me també, però, que m’hauré de quedar amb l’estupor d’haver-me’n adonat sense poder-ne dir res. Adonar-me que només puc callar perquè tot encaixa.

Sobre... L'observança

Elevar rebaixant

Per què l’observança?

Per què del més petit detall des de que et lleves en fas tema d’aquesta observança? Per què caminant et prohibeixes anar més de pressa si no és per no deixar d’observar-ho tot? L’observança de tot de vegades fa perdre el món de vista però com que al pas següent has de seguir observant no et deixa caure mai. L'observança de vegades és tan intensa que penses que omple el teu farcell de monjo seglar.

Sobre... El punt del sant contacte

El Coll

Per què parlem?

En quin moment ho comencem a fer? D’on ens ve aquesta parla? Per on passa abans de ser dita? Hi era anteriorment? On va? Per què n’hi ha? Per on transcorre? En quina cadena del dir s’inscriu? N’hi ha més d’una? Totes són la mateixa? O es tracta d’un pur dir, del «dir pur» del qual parlaven els antics? Es pensa o es pot pensar un dir així? Es pot dibuixar el punt on això esdevé?

Sobre... Hans Urs von Balthasar

Vi daurat

Jo sóc el cep, vosaltres les sarments. Sóc l’arrel, el tronc i la branca, sense aparença, retallat i raquític, mig cobert per la terra, sota la neu i la pissarra, però vosaltres sou les meves flors, el meu fruit.  

En les llargues nits hivernals reuneixo la meva força, aspiro, gota rere gota, de la terra pedrosa, l’aigua insípida; però, tant si hi ha fortes tempestes com si fa un sol clivellador, faig sortir les meves branques, d’una a una, suo la meva preciosa sang, el meu vi daurat. Aquesta sang, aquest vi: sou vosaltres.