El Coll
Per què parlem?
En quin moment ho comencem a fer? D’on ens ve aquesta parla? Per on passa abans de ser dita? Hi era anteriorment? On va? Per què n’hi ha? Per on transcorre? En quina cadena del dir s’inscriu? N’hi ha més d’una? Totes són la mateixa? O es tracta d’un pur dir, del «dir pur» del qual parlaven els antics? Es pensa o es pot pensar un dir així? Es pot dibuixar el punt on això esdevé?
La generació de la paraula és un misteri tan gran que ningú l’ha assolit. Irineu de Lió, per exemple, parlant de la paraula i de Déu va escriure:
«No es pot separar la paraula [Logos] de Déu Pare. La seva generació ¿qui la podria narrar? Quan escrutem la generació del Verb per part del Pare pensem en la prolació d'un verb dit per una llengua humana. Però si això ho apliquem mimèticament al Verb de Déu donem a entendre que ni coneixem les coses humanes ni les divines. Si algú us pregunta: “Com ha estat dit el Verb pel Pare?” li heu de respondre que aquesta emissió o generació o enunciació o manifestació o qualsevol altre nom que es vulgui donar a aquesta generació inefable, ningú no la coneix: ni Valentí, ni Marció, ni Saturní, ni Basílides, ni els Àngels, ni els Arcàngels, ni els Principats, ni els Poders, sinó tan sols el Pare que ha engendrat i el Fill que ha nascut».
Aquesta detallada i sugestiva descripció de com ha estat dit el verb fa pensar en el seu trajecte.
Els cristians considerem la paraula no tan sols com a dita sinó com a engendrada tal com una mare engendra un fill. Per això parlem de la mare de les paraules, la Mare de Déu, la Mare del Verb.
El coll d’una persona parla del trajecte que fa la paraula quan és donada. Del cor, pel coll fins als llavis. És un trajecte subtil i difícil de descriure però la mà d’aquest frontal l’expressa molt bé.
Hi ha bastants santuaris vinculats a la Mare de Déu del Coll: al barri de la Font-Rúbia —el Coll— de Barcelona, l’ermita de Guiró, l’església de Salàs de Pallars o el santuari d'Osor en són exemples. D’aquest darrer el Museu de Vic conserva el frontal d'altar del segle XII.
La Mare de Déu del Coll, la Mare de Déu del Cor, la Mare de Déu de la Paraula, el Cor de Maria, el Coll de Maria per on passa la paraula abans o en ser dita. Un punt intimíssim entre flors que ni els dits no poden tocar. Un punt lluminós i silenciós. El punt del sant contacte
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada