diumenge, 13 d’agost de 2017

Sobre... Una gran avinguda

Preparada i inesperada
Si ens imaginem l’anada que anem fent cap a aquest interior nostre com una expedició, no podem deixar de pensar en el camins o en les avingudes que hauran acollit els nostres passos.  
Sant Pau dóna la imatge d’una llarga avinguda que, en la història, haurà portat de dret a l’interior de la història mateixa.  
El camí és dels israelites, diu. El camí és ells. El camí són els seus bellíssims salms però aquesta avinguda encara no és la porta, encara és camí i, tot i que mena al llindar, no l’atravessa, no l’arriba a passar. Tan sols hi mena, hi introdueix l’esguard i els passos però no s’allarga fins a l’interior. Sant Pau diu: 
és dels israelites la gràcia de fills, la glòria de la presència de Déu, les aliances, la llei, el culte i les promeses i són d'ells també els patriarques... 
Però sant Pau vol indicar-nos cap on porta aquest camí: 
...finalment ha sortit d'ells el Crist, el Fill del Pare, que és Déu per damunt de tot. Sigui beneït per sempre, amén. Rm 9 
Com si digués: «Aquests batecs que acabem de sentir assenyalen la veracitat dels cants que hem cantat tot venint i que hem caminat en la bona direcció i que ja som a l’interior de la història, al cor de la revelació d’aquest mateix fet i que, arribats aquí, l’esguard se'ns obre a una plenitud preparada però del tot inesperada, amén».