dissabte, 5 d’agost del 2017

Sobre... Un circuït

No entendre
Qui sap si Fichte no mirava al mateix lloc on mirava sant Pau quan va descriure als efesis el recorregut, les anades i vingudes del circuït d’amor de quan entrem en aquest interior sagrat que és on ens vol la vida. Sant Pau desitja tant que hi entrem que sembla desfer-se en la descripció amb matisos subtilíssims allà on Fichte tan sols parla d’«entrar». 
Sant Pau escriu: 
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt del cel. Ens elegí en ell abans de crear el món, perquè fóssim sants, irreprensibles als seus ulls. Per amor ens destinà a ser fills seus per Jesucrist, segons la seva benèvola decisió, que dóna lloança a la grandesa dels favors que ens ha concedit en el seu Estimat. En ell hem estat rescatats amb el preu de la seva sang. Les nostres culpes han estat perdonades. La riquesa dels favors de Déu s'ha desbordat en nosaltres. Ell ens ha concedit tota aquesta saviesa i penetració que tenim. Ens ha fet conèixer el secret de la decisió benèvola que havia pres en ell mateix, per executar-la quan els temps fossin acomplerts: ha volgut unir en el Crist tot el món, tant el del cel com el de la terra.
Entrem doncs en el circuït on la divinitat, a qui beneïm, ella mateixa també ens beneeix «amb benediccions». També entrem en un circuït fet d'un corrent que prèviament ens ha escollit «abans», molt abans que no fóssim i, com que això costa molt d'entendre, entrem en un circuït d'un no-entendre perquè desborda «com la vida, com la nostra pròpia vida!»