Sobre... Perdre el cap

Si haguéssiu vist

Quan posem el cap al nostre interior sagrat correm el risc de perdre’l.

L'Evangeli de sant Marc explica la decapitació de sant Joan. En el relat hi ha elements —Herodes, Herodies, la safata, etc— que, a més de facilitar les prèdiques dels mossens, han generat rius de tinta o, fins i tot, més d'una òpera com si es volgués desviar l'atenció del que fa el cas perquè, efectivament, aquell dia «el guarda hi anà i el decapità» però realment sant Joan havia perdut el cap molt abans. Un perd el cap quan ha trobat un centre de coordinació molt millor que el del seu cap. Un que perd el cap és com si l’hagués posat en el cap d'algú altre, en un «més-que-cap», en un «cap de caps» o a l’interior del cap de la galàxia on ara mateix s’hostatja. Així les coses, a un tant se li en dóna el seu cap i si li tallen és com si no fessin res. Què importa un cap més o un cap menys com el seu? Si ja no li pertany! Si el tallen què es pensen que tindran? Es pot tallar una galàxia? De què la tallaríem o la separaríem?

El meu cap no és important —pensava sant Joan— i qui sap si no és millor que me’l tallin. De fet la decapitació seria una representació de la meva realitat ja que fa molt temps que visc amb el cap tallat. Si me’l tallen veuran. Segur que veuran. Però què veuran? No veuran un cap tallat tal com ells volien o s'imaginaven perquè el cap que ells volen tallar no es pot tallar, no és tallable perquè entre d'altres raons no ens pertany.  

Jo vaig perdre realment el cap un dia molt abans de néixer, quan encara era al ventre de la mare i en aquell interior vaig veure l’univers sencer i vaig saltar d’alegria, però encara l'havia de perdre una altra vegada, un dia, mentre batejava al Jordà.  

Si vosaltres haguéssiu vist o sentit el que jo vaig veure en les dues ocasions entendríeu de què us estic parlant

Herodes envià un guarda amb l'ordre de portar el cap de Joan. El guarda hi anà, el decapità a l'interior de la presó, portà el cap en una safata i el donà a la noia, i la noia el donà a la seva mare. Mc 6