Cada vegada més gran
La meva ànima, amor, dansa a dins i a fora d’ella mateixa cada vegada que et veu. A dins perquè li has canviat en dansa el plany i a fora perquè l’has vestida de festa. Sovint exclama: «Gira’t, amor, que et vull contemplar» però ¿què podria voler contemplar de tu la meva pobra ànima? Jo, amor, sense fer res i sense cap vel, ja reflecteixo com un mirall el teu esplendor i sóc transformat a la teva imatge amb una glòria cada vegada més gran.
Sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glòria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge. 2 C 3
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada