Omplir-se de blanc
Fins que no vaig deixar de desitjar el que més desijava no vaig trobar el que més desitjava el meu cor i, quan la seva veu s’establí en el meu interior com a casa seva, tot prengué vida i s’omplí de blanc. Estava tan content quan era a fora perquè venies de dins com quan era dins perquè venies de fora. Havia trobat les teves venes, amor, i no volia moure-me’n. Menjava substància i caminava amor i ni em cansava ni cansava perquè sempre descansava. Amor, per què vas trigar tant? Amén.
Sense cap vel a la cara, reflectint com un mirall la glòria del Senyor, som transformats a la seva mateixa imatge, amb una glòria cada vegada més gran, per obra de l'Esperit. 2 C 3
Every rose grows bonny in time
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada