Us vau fer solidaris
Tot això que estem parlant de les relacions i de les persones ho hem d'entendre amb simplicitat, puresa i unitat. Això és possible si posem l'accent de les relacions no tant en nosaltres mateixos que som els qui les percebem sinó en referència a l'altre. Pensar una relació és posar l’accent a ser per a l’altre i així trobar en ell la meva identitat
No es poden menystenir aquestes consideracions com si fossin tan sols elucubracions perquè quan ens haguem d'endinsar en fórmules més sistemàtiques o més complexes que s'allunyen de la frescor de la revelació inicial que és tota relació o persona correm el risc de perdre el sentit contemplatiu que tenen per quedar atrapats en conceptes-límit que provoquen més tensió que claredat
Considerar la persona o les seves relacions demostra que el pensament segueix desitjant establir ponts que uneixin contemplació i racionalitat: un lliurament de la ment a l’espurna de llum que la vivifica.
Per això, per poc a fons que vulguem considerar el fet de la relació o de la persona descobrirem en últim terme que nosaltres, els homes, tenim relacions però que Déu és relació de la mateixa manera que nosaltres tenim amor però que Déu és Amor. Déu és la llum que des dels primers temps il·lumina la pantalla humana i això ens permet comprendre amb plenitud quin sentit té i a quina comunió de coneixement i d'amor estem cridats els homes com a fills seus perquè així és com s'entén la bona notícia evangèlica.
Germans, recordeu els vostres primers temps, quan vau sostenir tantes lluites i sofriments: uns vau ser insultats i maltractats, d'altres us vau fer solidaris dels qui ho sofrien. Vau compartir les penes dels presos i, quan s'apoderaven dels vostres béns, ho vèieu amb goig sabent que teniu altres béns millors, que duren per sempre. Ara, doncs, no perdeu aquesta valentia: He 10
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada