Cull-les totes
Collir espigues. Collir el que ningú vol o ha oblidat o ha menystingut o ha rebutjat. Alimentar-se d’això dóna goig perquè a fer-ho no hi ha cap mal. Al contrari, cal considerar-ho amb tota la seva grandesa: un manament que ve directe del cel i que per tant estem obligats a complir tot gaudint-ne perquè ens ha estat reservat en exclusiva. Algú ha guardat aquesta espiga per a mi: això és veritat, això és així, ho veig i no ho puc negar. La complaença és tan gran perquè aquest àpat és innocent del tot i sempre hi ha culpa quan anem a comprar alguna cosa pels molts que no ho poden fer. I n’hi ha moltes d'espigues si un les sap trobar: «Cull, cull. Cull-les totes. Menja, menja que són per a tu»
Un dissabte Jesús passava per uns sembrats i tot caminant els deixebles començaren a collir espigues Mc 2
Jesús, aquell que quan passava pels llocs ni tan sols trencava les canyes esquerdades que hi havia pel camí ni apagava els blens...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada