«—Avi...»
El color del vent es converteix en flor però no per això ni el vent ni la flor tenen cap virtud màgica o sobrenatural...
Tanmateix quan el vent cavalca damunt la flor l'escampa i així il·lumina els prats i els jardins
—Així doncs, és el color que té alguna cosa màgica?
—En tot cas això no li seria pròpi: li vindria del vent
—I al vent d’on li ve la virtud?
—No pas del color, però el vent sense el color no podria exercir la seva virtud màgica.
I això encara és més estrany si pensem que el vent no és res sense el seu color que a la vegada tampoc no és res sense el seu vent
Un nou capítol dels Contes de Mas Moió. Fotografia: Martí Manyà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada