Gemegar. Els voluntaris estem acostumats als gemecs i les queixes. Els escoltem amb paciència: seiem… al «Banc del Si no fós» («Tot bé... si no fós per la cama, si no fós per la migranya, si no fós pel veí»). Hi ha dies que, en acabar, ens sembla que el món tan sols és un gran, un immens i desolador gemec i pensem si ells, els beneficiaris, no ens l’hauran contagiat. Més tard però, amb el cap una mica cot, contemplem la possibilitat que el gemec del nostre germà hagi desvetllat el gemec que teníem obturat en algun lloc del nostre propi cor
És inherent a l’home gemegar? Només gemeguen els cansats? Tan bon punt neixem ja ens posem a gemegar? Si això és així qui sap si totes les nostres paraules i tots els nostres coneixements, justament perquè són nostres, no són res més que un gemec! Però de què podrien gemegar?
Gemeguem perquè «no sabem»
Quan nosaltres diem que «sabem», sabem relativament. Si féssim un humil exercici de sinceritat veuríem que només sabem «cosetes» incompletes quan, de fet, voldríem saber-ho tot: voldríem saber… tota la veritat, voldríem saber… tot el que Déu sap
Però a un saber com el nostre tan separat del seu origen només li és donat de gemegar i els dolors «no es poden expressar»: són de part. Aquest saber porta en el fons del seu si l’eternitat de Déu i voldria donar-la a llum. És el saber de qui s’enyora desconsoladament en «saber-se» separat del Pare
Si ens hi fixem bé, pèrò, és mitjançant aquest nostre «no saber allò que Déu sap» que precisament tenim coneixença d’Ell ja que per això ens envia el consol, la llum i la força suficients gràcies a les quals nosaltres, els agraciats, estem en el temps i… en la parròquia: amb ells l’Esperit s’apiada de nosaltres i ve ajudar la nostra feblesa. «L'Esperit intercedeix a favor del poble sant tal com Déu vol». Però nosaltres no sabem: malgrat tot seguim sense saber
A missa, abans de resar el Parenostre, el mossèn de vegades diu —o potser més que dir ens ho adverteix— abans de les grans paraules que tot seguit vindran: «Nosaltres no sabem! (...com hem de pregar, però el mateix Esperit intercedeix per nosaltres)»
Efectivament, nosaltres no sabem, nosaltres només gemeguem perquè voldríem donar a llum tot el que Jesús ens està revelant: el saber de l’eternitat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada