divendres, 31 d’agost del 2018

Sobre... Una carta de sant Pau


El nom del carrer de la vida

La vida és un canvi de domicili. Allò que valia en l'anterior, en aquest no val. Les coses que hi havia en l'anterior, en aquest no hi són. Com era el domicili anterior? Amb prou feines recordo res. Faig esforços per evocar-les però no en trec res. Si aconsegueixo algun resultat probablement serà dubtós i no em servirà.

       La vida és en aquesta banda, doncs? La vida té dues bandes? Potser en té més. Allò que li serveix a la vida, però, és aquesta banda. Ni l'anterior ni la posterior valen per a res.
       És que hem perdut moltes coses, exclamem dolguts. Però la lamentació tampoc serveix. Els carrers són nous. Hi ha pujades i baixades i desplaçaments. Abans no hi eren
       La vida dóna la certesa de la vida amb aquesta afirmació: en tens prou amb saber que la vida és un canvi de domicili: aquest. Si vols viure, aquest és el nom del carrer en qual t'has empadronat. Com era l'anterior? Pràcticament no recordo el nom. El temps que perdria en provar de recordar-lo seria un minvament de la vida d'aquest carrer, dels costums d'aquesta gent que no conec però que em saluda i a qui jo, content, els torno la salutació.
       Per aquesta notícia és lògic pensar que hi haurà en el futur un nou domicili però pensant-hi no en trauré res, tot i que hi ha gent que diu que són experts coneixedors d'aquests indrets. Com podem veure, amb aquests raonaments no fem més que desplaçar-nos de la vida pròpiament dita.
       L'obra de Déu —la vida— ha deixat en ridícul la saviesa del món —allò anterior i allò posterior—. El món —un paquet d'abansdesprés— éstà immergit tot ell dins la saviesa de Déu —un ara— perquè no havia arribat, per la saviesa, a reconèixer Déu.
       A més d'aquestes, sant Pau diu coses molt interessants a una carta que va escriure als cristians de Corint (1C 1,17-25)