dilluns, 29 d’agost de 2016

Sobre... Una estrebada molt forta

La possibilitat de Jesús 
«Llavors Pere començà d'enfonsar-se i cridà: “Senyor, salveu-me!”. A l'instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo»... i amb aquella estrebada tan forta i poderosa, al mateix temps que l'estirava sembla com si li hagués donat la possibilitat que ell, Pere, fós la seva possibilitat: la possibilitat de Jesús. Mt 14  
«Vosaltres sou la meva possibilitat» és una frase que fa pensar.  
Jesús, després de ressucitar, li diu a Magdalena: «Deixa'm anar, no m’entetinguis que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digue'ls: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu”»Jn 20. Això vol dir que ens cristifica tant com ell es divinitza del Pare per tal que la seva ascenció sigui completa. Aquest entretenir-se de Jesús amb Maria és la manera que té de fer Pare nostre el seu Pare i Déu nostre el seu Déu. Ho acaba de donar tot però abans d'anar-se'n encara ens diu que ens té tanta confiança com perquè nosaltres siguem plenament la seva possibilitat. 
La «seva possibilitat» també la trobem en el Parenostre. Alguns experts diuen que allà on ens hem acostumat a dir: «... així com nosaltres perdonem els qui ens ofenen...» per ser exactes hauríem de dir: «... així com nosaltres hem perdonat els qui ens ofenen...». Té la seva lògica: «... així com nosaltres ens hem cristificat...» perquè, altrament, mai no hauríem pogut dir-li pare al nostre Pare del cel.