dimarts, 16 d’agost del 2016

Sobre... Un record

Aferrat

El relat havia anat avançant i va arribar un moment que vaig veure fins a quin punt estava aferrat únicament a les seves paraules. El relat poc a poc m'havia elevat. Un relat deu estar dissenyat perquè en arribar al final només ens sostinguem en les seves paraules, perquè tota la resta que no sigui ell desaparegui sota els nostres peus, perquè la paraula arribi a ser la única cosa tangible de veritat per a nosaltres. Quan vaig mirar a banda i banda m'entrà vertigen i pànic. Déu meu, no hi havia res més! No hi havia res en el món on agafar-se! Fins i tot la dona aquella en qui tant havia confiat havia fugit al desert. Tot havia estat degollat i només tenia la paraula on agafar-me.
Passats els anys vaig saber que aquesta experiència adolescent que aleshores em va semblar terrible no era exclusivament meva. Venia de molt lluny.

Fns i tot hi havia bous i lleons que havien viscut des de sempre agafats exclusivament a la paraula