Interior
—Avi, com és que quan escriviu sempre suqueu la ploma en aquest tinter buit?—És que un dia una veu em va avisar i em va dir que guardés en secret el que m’estava dient i no ho escrivís però com que eren coses molt bones, grans i agradoses de sentir per això m'he passat la vida escribint aquests secrets amb tinta invisible i per això els guardo tots en la biblioteca del meu cor.
—Gràcies Toni!–
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada