Síndrome de Drap Brut
dijous, 19 d’abril del 2018
Sobre... Una persona del grup
Una persona del grup de Vida Creixent ens explicà ahir com un dia s’adonà d’una cosa que feia temps que presentia. Es tractava de l’arraconament progressiu al qual havia quedat relegada. Deia: «Després de passar-te la vida estirant de tot i de tothom ara quedes a segon terme, ignorada, passant desapercebuda de tothom, i ningú —ni el marit, ni els fills, ni la casa, ni ningú— no et té en compte per a res. Ara ja no et necessiten, ara ja són grans i de repent t’adones que no serveixes per a res, que ets com un drap brut. Aquell dia em vaig fer un fart de plorar».
Per la manera com ens ho explicà vaig pensar que havia près consciència de manera forta de què vol dir deixar pas o cedir el pas i, mentre parlava, em va fer pensar en Jesús quan li diu a Maria:
Deixa'm, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: «Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.»
Jesús torna al Pare i tot sembla indicar que ho fa tranquil perquè ha trobat substituts immillorables i de tota confiança, com dient: «Me’n vaig al pare content perquè en el meu lloc ara us hi tinc a vosaltres, amics». De les paraules a Maria, doncs, es desprèn el gran crèdit que ens té. Tant, que fa por pensar-hi. Potser per això i perquè en el fons no ens ho acabem de creure o ho oblidem, sant Pere en la seva primera carta ens ho recorda.
Ja sabeu que tots els vostres germans en la fe, mentre són al món, han de passar les mateixes penes. Però Déu, que és font de tota gràcia i que en el Crist us ha cridat a la seva glòria eterna, després d'haver sofert per poc temps, refarà les vostres forces i us deixarà ferms i ben fonamentats. D'ell és el poder per sempre. Amén.
Som del Crist, és a dir «cristians» tal com fórem anomenats per primer cop a Antioquia, i això literalment vol dir «posats en el lloc de Jesús». Un lloc que ell personalment ens ha cedit.
Sí, «ja sabem». Sabem que «ferms i ben fonamentats» vol dir tenir clara la responsabilitat i la grandesa d’aquest «traspàs de poders» que el Senyor efectua en nosaltres.
Vaig pensar que quan Jesús sentí el plany d’aquesta àvia de Vida Creixent, li devia dir alguna cosa com: «Tu, ara, ets jo. Tu fas pas a la vida com jo. Tu no ets de cap manera un drap brut. Tu ets la meva preferida “com tots els teus germans en la fe”. Et dono i et confio el meu lloc. Que no ho veus?»
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada