En una sala d'espera
«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
«Només ell em podia entretenir tant d’ell mateix»
Quan va sortir l'arc en els núvols, en veure'l, vaig recordar l'aliança perpètua, la meva aliança, la que hi ha entre Déu i tots els vivents, tots els qui viuen a la terra i esperen. Cfr. Gn 9, 13, 14 i 16
La sala d’espera d’un hospital és com un aparcament. Hi ha una ratlla blava que no es pot traspassar i que indica la direcció a seguir. Déu meu! Quanta espera silenciosa i descomunal condensada en aquesta sala d’espera d’hospital. És com una inversió: l’espera del cel!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada