Rebatre
Ginebre donava voltes a l’era amb les regnes a la mà, dret damunt el trill que arrossegaven les mules. Quan portava estona trinxant la batuda va deixar reposar els animals i anà amb la resta de batedors a descansar una mica a l’ombra d’un desmai.
Francesc estava parlant i quan va dir les darreres paraules, fra Ginebre de sobte tornà cap a l’era, ventà una guitza a les mules, s’ajagué a terra darrera el trill i amb les mans s’agafà a les anelles. Les mules el van arrossegar una volta sencera i quan va tornar a ser prop de la gent, Francesc s’hi atansà per preguntar-li rient què acabava de fer. Espolsant-se la túnica el frare digué: «És que ho volia probar».
El frare volia probar, «rebatent-les», les paraules de Francesc. Francesc estava parlant de l’amor que Déu ens té. Comparava l’ímpetu, l’embranzida, la passió, l’abrivament, l’impuls i la vehemència d’aquesta força amb la de l’arrossegament. «Per què és tan forta i tan absoluta aquesta força? Perquè tan sols la veritat pot tenir tanta força com per arrossegar tot l’enteniment, tota la capacitat de conèixer i d’estimar i, rebatent-la, pot comprometre i engatjar a la persona fins a fer-ne, amb contundència i generositat absolutes, palla de la més fina, palla d’or».
I és que «rebatre l'era» consistia a passar el rodet arrossegat pels animals per sobre l’enfarfec de tiges resseques que quan es descarregaven s'entortolligaven a les cames i esgarrinxaven els peus. Després de rebatre perdien consistència i agressivitat i cada vegada de girar era més fàcil remenar la batuda, augmentant l'espessor del gra.
Venia un moment que les espigues estaven totes engranades i les tiges, xafades i a bocins, reverberaven lluents al sol que queia a plom. Aleshores es deia que s'havia «fet palla» i es desenganxaven els animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada