dimecres, 24 de maig de 2017

Sobre... Fra Ginebre. Cap 21

Només
Sortint de la pregària de vespres solien donar un tomb per l’era. De vegades eren unes quantes voltes però quan s’engrescaven, després de tres passes s’aturaven formant una rotllana. Un dia Francesc els preguntà quina era per a cadascú d’ells la paraula clau del salm seixanta-dos que comença: «Només en Déu reposa la meva ànima». Algú digué Déu, algú reposar i algú ànima. Quan li preguntaren a Francesc digué: «Per a mi la paraula és només perquè és la més humil, perquè passa desapercebuda i perquè és la que més s’assembla a nosaltres que tan sols som el només d’un només Déu.  
Això li recordà a Ginebre el que li havia dit de manera tan especial aquell vellet la nit de Nadal: «Jesús és la paraula i la paraula és Jesús», tot i que, de fet, aquest «joc de paraules» no l’havia oblidat mai d’ençà que el va sentir perquè havia entrat a formar part de la seva pregària més personal i secreta. Per a ell havia esdevingut l’expressió més sintètica del camí total que recorre un senyal per la cadena directa i la de retorn.  
Això explicaria que el frare l’apliqués fàcilment a qualsevol frase com la que acabava de sentir: «la paraula és només»... perquè... «“només” és la paraula i perquè només és —o hi ha— la paraula». Era la manera que tenia d’engrandir una frase simple que de tan dir-la havia perdut el sentit amb resultats tan sorprenents com els de la Salve:   
Hola és la paraula
Reina és la paraula
Mare és la paraula
Misericòrdia és la paraula
Vida és la paraula
Dolçor és la paraula
Esperança és la paraula
Nostra és la paraula 
Clam és la paraula
Sospir és la paraula
Defensora és la paraula 
Clement és la paraula
Dolça és la paraula
Verge és la paraula 
Maria és la paraula

i la paraula és hola.
i la paraula és reina.
i la paraula és mare.
i la paraula és misericòrdia.
i la paraula és vida.
i la paraula és dolçor.
i la paraula és esperança.
i la paraula és nostra.
i la paraula és clam.
i la paraula és sospir.
i la paraula és defensora.
i la paraula és clement.
i la paraula és dolça.
i la paraula és verge.
i la paraula és Maria 
Efectivament, si ho pensem bé veurem com el camp semàntic que ens obre cada una d’aquestes formuletes s’engrandeix i s’embelleix perquè la paraula vida és la paraula pròpiament dita però també és el corrent de vida que hi ha en la mateixa paraula pronunciada per algú tan ple de vida com fra Ginebre.