Esborronament
La primera vegada que la paraula anyell apareix a la Biblia diu: Però pare, i l'anyell on és? Gn 22,7. Abans, doncs, no hi havia anyells. No en sabíem res. Va ser un espant molt gran allò que li donà nom.
Va ser tan gran que ara encara ens ressona perquè qui va fer la pregunta ja sabia la resposta. Era un nen. Es deia Isaac i quedà profundament marcat. Arrosegà tota la vida el foc que no va arribar a cremar encès en el seu interior. Abraham, el seu pare, va estar a punt de matar-lo. Mentre el lligava a la foguera ell no parava de preguntar L'anyell on és, l'anyell on és? desesperat perquè no comprenia què hi tenia a veure ell amb tot allò. Diu el relat que el pare seguia la veu de Déu. Abans d'un fet tan espantós com aquest no hi havia anyells a la terra i perquè Isaac fou l'anyell, nosaltres diem anyell. «Mireu l'Anyell de Déu» va dir sant Joan quan va veure que venia el seu cosí Jesús. No és que l'escena es repetís. És que les coses són. Mireu. Sentiu l'espant d'Isaac i de Jesús. Com era aquest espant? Només els qui l'han sentit en saben alguna cosa però els qui no l'han sentit també el sabran. El mestre de Taüll el va saber pintar amb tot l'esborronament a la part més alta de l'absis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada