Som molts
Són molts els qui han emprès la tasca d'escriure un relat dels fets que s'han acomplert entre nosaltres valent-se del que ens van transmetre els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. Ara jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d'escriure-vos-ho, en una narració ordenada, perquè constateu la solidesa de l'ensenyament que heu rebut...
Una vegada hi havia una dona que patia d'hemorràgies des de feia dotze anys. Havia sofert molt en mans de metges i s'hi havia gastat tot el que tenia, però no havia obtingut cap millora, sinó que anava de mal en pitjor. Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell, perquè pensava: «Només que li pugui tocar la roba, ja em curaré.» Immediatament va deixar de perdre sang i sentí dintre d'ella que estava guarida del mal que la turmentava. Jesús s'adonà a l'instant de la força que havia sortit d'ell i es girà i li digué: Filla, la teva fe t'ha salvat. Vés-te'n en pau i queda guarida del mal que et turmentava. Lc1 i Mc5
1 comentari:
Aquesta imatge que has deixat, Santi, és la mateixa que va fer servir una bona persona, que sap predicar amb cor i gràcia i, a més, és doctorada en Bíblia. Begonya Palau. Va venir a fer-nos una xerrada al grup de formació permanent de l'arxiprestat Bages Nord (ens trobem cada dimarts al vespre).
Va parlar de la dona als Evangelis, i es va fixar en quatre relats, un de cada evangelista. La guarició de la dona que tenia pèrdues (la de la imatge), la cananea (la dels gossets sota la taula), l'escena de la dona pecadora que renta els peus a Jesús amb les seves llàgrimes, i finalment l'anada de Maria Magdalena i l'altra Maria al sepulcre quan encara era fosc (segurament no havien pogut dormir, deia la Begonya); no sabien com s'ho farien, però igualment hi anaven perquè és el que podien fer. Comparava els dos textos que copio a sota: l'escena tal com la descriu St Mateu, i el fragment del Càntic dels Càntics. Ho en ganxo al qual perquè no tinc temps:
Passat el dissabte, quan clarejava el diumenge, Maria Magdalena i l'altra Maria anaren a visitar el sepulcre. Tot d'una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s'hi va asseure al damunt. Resplendia com un llamp, i el seu vestit era blanc com la neu. De por d'ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts. L'àngel digué a les dones:
--No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No és aquí: ha ressuscitat, tal com va dir. Veniu, mireu el lloc on havia estat posat. Aneu de seguida a dir als seus deixebles: "Ha ressuscitat d'entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu." Aquest és el missatge que us havia de donar.
Immediatament elles, amb por, però amb una gran alegria, se n'anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho als deixebles.
Però tot d'una Jesús els va sortir al pas i les va saludar. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar. Jesús els digué:
--No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.
En el meu llit, en plena fosca,
he cercat l'amor de la meva ànima.
L'he cercat i no l'he trobat.
M'he llevat a fer un tomb per la vila:
pels carrers i per les places
cercaré l'amor de la meva ànima.
L'he cercat i no l'he trobat.
M'han trobat els guardes
que fan la ronda de la vila:
«¿No heu vist l'amor de la meva ànima?»
Tot just m'havia apartat d'ells,
trobo l'amor de la meva ànima.
L'he agafat i no el deixava
Publica un comentari a l'entrada