Vi daurat
Jo sóc el cep, vosaltres les sarments. Sóc l’arrel, el tronc i la branca, sense aparença, retallat i raquític, mig cobert per la terra, sota la neu i la pissarra, però vosaltres sou les meves flors, el meu fruit.
En les llargues nits hivernals reuneixo la meva força, aspiro, gota rere gota, de la terra pedrosa, l’aigua insípida; però, tant si hi ha fortes tempestes com si fa un sol clivellador, faig sortir les meves branques, d’una a una, suo la meva preciosa sang, el meu vi daurat. Aquesta sang, aquest vi: sou vosaltres.