PANORAMA
La paraula panorama ve del grec παν (pan, tot) i ὅραμα (orama, vista). No significa, però, «tot allò que es veu» com podria semblar sinó «visió total o global o conjunta o visió de tot» perquè l'element rector d'un compost és l'arrel final de la qual depèn allò que va davant. Per això és «visió de tot o total» i no «tot allò que es veu».
L'esglai pel frec del vent de les ales d'un colom que, com un tret i de manera sobtada, ha aixecat el vol directe cap a mi i que, quan era a un pam, s'ha desviat per fer-me sentir el gran esglai que de vegades provoca un simple frec de vent d'unes ales de colom tan a tocar d'orella.
La vida és un canvi de domicili. Allò que valia en l'anterior, en aquest no val. Les coses que hi havia en l'anterior, en aquest no hi són. Com era el domicili anterior? Amb prou feines recordo res. Faig esforços per evocar-les però no en trec res. Si aconsegueixo algun resultat probablement serà dubtós i no em servirà.
«D'entrada matinar» diu el frontispici del santuari de la Mare de Déu del Coll. D'entrada matinar i després esperar i després trobar. Trobar vida en coses tan simples com matinar i esperar i trobar, no és poc.
Per què parlem?
En quin moment ho comencem a fer? D’on ens ve aquesta parla? Per on passa abans de ser dita? Hi era anteriorment? On va? Per què n’hi ha? Per on transcorre? En quina cadena del dir s’inscriu? N’hi ha més d’una? Totes són la mateixa? O es tracta d’un pur dir, del «dir pur» del qual parlaven els antics? Es pensa o es pot pensar un dir així? Es pot dibuixar el punt on això esdevé?