Un dia...
Un dia, un àngel que entrava li va dir a un àngel que sortia: «Corre, digues a aquell noi...».
I això que li devia voler dir havia de ser prou important perquè... ¿poden córrer més del que sempre corren els àngels?
Amb tot corre, tu corre que li has de dir a aquell noi una cosa valuosa, una precisió, un imperatiu, un ha-de-ser preat i molt preciós: un sense que ha de ser per sempre
«En aquell moment sortia l'àngel que parlava amb mi i un altre àngel l'anà a trobar i li digué: “Corre, digues a aquell noi que Jerusalem ha de ser una ciutat sense muralles...”» Za 2
1 comentari:
I en aquesta ciutat sense muralles, ciutat-fidel, encara es veuran vells i velles asseguts als carrers, gent carregada d'anys, cadascun amb el seu bastó, i seran plens, els carrers de la ciutat, de nens i nenes que hi jugaran.
Potser ens en parlaràs avui, de tot això...
Publica un comentari a l'entrada