tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post6736706692907461981..comments2022-05-25T11:30:21.295+02:00Comments on <br> A propòsit del Full Verd: Sobre... Allò que un més estimasantihttp://www.blogger.com/profile/01537305709113237939noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-44066808083293571542015-07-05T07:28:48.528+02:002015-07-05T07:28:48.528+02:00Quan, arribant a Prenafeta, sant Jordi veié les mu...Quan, arribant a Prenafeta, sant Jordi veié les muralles de Montblanc que eren només a cinc quilòmetres es digué dintre seu: «aquell indret és «el Senyor proveeix». Per això, encara avui, la gent diu: «A la muntanya —blanca— el Senyor es proveeix»Santi Pau Bertranhttps://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-82485476745881207522015-07-04T06:31:03.795+02:002015-07-04T06:31:03.795+02:00Podríem considerar la primera part d'aquesta e...Podríem considerar la primera part d'aquesta entrada aquesta altra:<br /><br />http://apropositdelfullverd.blogspot.com.es/2015/06/sobre-c-o-r-r-e-r.htmlSanti Pau Bertranhttps://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-49767589814776935232015-07-03T19:42:16.950+02:002015-07-03T19:42:16.950+02:00Fantàstic. Estic impressionat i Content de la teva...Fantàstic. Estic impressionat i Content de la teva resposta, Santi. Per correu t'explicaré el per què.<br /><br />El que dius és important i profund. El que jo deia són ben bé 100 gr de xerrameca comprada a l'Aldi, que és el súper on anem cada setmana Mingu Manubens Bertranhttps://www.blogger.com/profile/03505071397684128701noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-44764150333250814492015-07-03T19:22:33.661+02:002015-07-03T19:22:33.661+02:00Caram, més temes... i un bon grapat
1. No parlem ...Caram, més temes... i un bon grapat<br /><br />1. No parlem d'històrietes sinó d'una Història que en diem Sagrada i que en acabar de llegir-la diem: "Paraula de Déu". Diguem que "funciona" (?) amb uns altres parametres que no són els de totes les altres històries del món. Com funciona, doncs? És un altre tema<br /><br />2. No parlem d'imaginacions, tampoc<br /><br />3. Tu no et dius Abraham. Per tant probablement mai no et demanarà allò que li va demanar a ell. Potser l'important aquí seria sentir la seva veu. I no fer-se enrrera. I callar: confiança absoluta en Déu. Abraham no ho va dir a ningú. Només tenia un interlocutor. No va anar, per exemple, al psicòleg a parlar-n'hi! ;-)<br /><br />4. "Voler-la o provocar-la" són paraules que expressen la mancança del nostre llenguatge que entén poques coses al costat de les Coses de La Paraula. La intensitat (?) d'aquestes coses només les podia suportar i entendre el qui <i>és</i> la Paraula<br /><br />Jo ho deixaria aquí. Són misteris que ens depassen. Altrament estarien fàcilment al nostre abast i podríem anar al súper a comprar-ne cent grams. Abraham és el pare... en la fe<br /><br />Però per treure-li ferro a tot plegat potser allò que tan sols va fer Abraham va ser el que diu el salm:<br /><br />Els qui sembraven amb llàgrimes als ulls criden de goig a la sega. Sortien a sembrar tot plorant, carregats amb la llavor; i tornen cantant d'alegria, duent a coll les seves garbes<br /><br />Tens raó Abraham no era poeta; era un... "cap quadrat" de trons!Santi Pau Bertranhttps://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-41279687120457264912015-07-03T13:18:13.901+02:002015-07-03T13:18:13.901+02:00Però, Santi, jo tan sols em puc col·locar "di...Però, Santi, jo tan sols em puc col·locar "dins" la història des de la percepció que el relat és un "ensenyament", una metàfora.<br /><br />Si jo m'imagino dins allò que el relat descriu i faig el paper, per exemple, d'Abraham, sé (espero) que no degollaré el meu fill encara que Déu m'ho demani, perquè me l'estimo. Amb el mateix cor que l'estimo a Ell. I a més, en aquell moment em sembla que explotaria, es destruiria allí mateix el concepte de Déu. Si jo faig mal al meu fill, faig mal el meu Pare, i si el Pare em mana matar per la meva ma el meu fill, és Ell qui mor.<br /><br />No va ser Déu Pare qui va fer morir el seu Fill, sinó nosaltres els fills d'Abraham. I, gràcies a la seva paciència infinita, tampoc ens va fer morir a nosaltres quan el clavàvem a la creu, o quan el seguim maltractant en els nostres germans.<br /><br />Entenc que podem relativitzar i donar un sentit positiu al patiment i a la mort, però una cosa és acceptar el dolor i la mort del cos com un mal menor, i una altra és voler-la o provocar-la com ho fan (en nom de Déu!) els terroristes de l'Islam, no?Mingu Manubens Bertranhttps://www.blogger.com/profile/03505071397684128701noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-57684251881221008992015-07-03T11:42:54.400+02:002015-07-03T11:42:54.400+02:00Ui, quants temes !
Sobre si les llegendes són ante...Ui, quants temes !<br /><b>Sobre si les llegendes són anteriors a Déu</b> o Déu és anterior a elles. Hi ha un parell d'entrades que dic "De com les papallones (o les plantes) imiten Jesús"<br /><b>Sobre la intranquilitat</b>. Tens raó: totes les lectures de la Bília em deixen intranquil i desolat. Per estar tranquil hi ha un altre tipus de lectures més "refrescants"<br /><b>Sobre les "bestieses" de Déu</b>: vols més bestiesa que la que va tenir ell mateix amb el seu fill? Probablement si no hagués estat així no ens haguéssim enterat de com ens estima!<br /><b>Sobre l'amor:</b> un no queda tranquil amb la persona estimada —prou que ho saps!— fins que no li demostra que és capaç de donar-li allò que més estima. Si això és de veritat sempre (sempre!) en l'últim moment... apareix el "cavaller del cavall blanc" o al Papageno de la <i>Flauta Màgica</i> se li apareix la Papagena del seu cor. Un ha d'estar disposat a "penjar-se" com ell i comptar també com ell: <i>ein, zwei... drei!</i><br />Totes aquestes són historietes que s'alimenten de <b>L</b>a <b>H</b>istòria (sagrada!) on s'hi diu: "Estimaràs <b>a)</b> el Senyor el teu Déu en primer lloc i per damunt de tot (i de totes) i <b>b)</b> en segon lloc als teus germans com a tu mateix<br /><br />Gràcies!Santi Pau Bertranhttps://www.blogger.com/profile/11977477462006117365noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1932147599694024860.post-76789040236992144972015-07-03T10:53:05.489+02:002015-07-03T10:53:05.489+02:00Ahir jo també vaig escoltar la lectura del sacrifi...Ahir jo també vaig escoltar la lectura del sacrifici d'Abraham i d'Isaac. Abans d'ahir havia escoltat també la del sacrifici d'Agar, Ismael i Abraham.<br /><br />Hi ha textos de la Bíblia que intranquil·litzen doncs no s'hi veu nítidament la bondat de Déu. Segurament alguns d'aquests textos recullen llegendes immemorials com la del drac, però Déu Nostre Senyor, que té una Gran Paciència, ens deixa que el "fiquem" en aquestes llegendes i, com que sap prou bé allò què fa, fins i tot en treu profit per a nosaltres...<br /><br />La veritat és que, en acabar la lectura del sacrifici d'Isaac, jo no tenia gaire ganes de respondre el "Paraula de Déu" amb el "us lloem Senyor!" de sempre. No em semblava Paraula de Déu demanar la mort cruel d'Isaac a mans del seu pare.<br /><br />Diria que algunes coses de la fe no cal comprendre-les del tot, sinó prendre'n l'aire, la música, i refiar-se que allò conté un missatge que un dia entendrem del tot.<br /><br />Qui sap si Déu esperava una altra resposta d'Abraham. Potser esperava que li digués una cosa com ara: "No puc fer això que em demanes, Déu meu; pren Tu la meva vida ara mateix si ho vols, que també jo sóc fill teu, però no em demanis que fereixi el teu millor regal, allò que més estimo"<br /><br />Qui sap si Déu Nostre Senyor, que és tan pacient i humil, va acceptar quedar Ell malament, com sempre, i encara va lloar el comportament cap-quadrat d'Abraham per no disgustar-lo...Mingu Manubens Bertranhttps://www.blogger.com/profile/03505071397684128701noreply@blogger.com